Per a la tercera edat

“La gent pot aprendre a moure’s, caminar i estar dret de manera diferent, però han renunciat perquè pensen que és massa tard, que el procés de creixement s’ha completat, que no poden aprendre quelcom nou, que no tenen el temps o la capacitat. No has de tornar a ser un nen per poder funcionar correctament. Pots, en qualsevol moment de la teva vida, reinventar-te. Et puc convèncer de què no hi ha res permanent o compulsiu en el teu sistema, excepte que tu ho creguis així”. Moshe Feldenkrais.

“Aprenem quan ens movem, i en la mesura que deixem de moure’ns, deixem d’aprendre” Moshe Feldenkrais.

Les classes en grup es poden fer asseguts amb cadira
© International Feldenkrais® Federation Archive, Robert Golden

L’agilitat i la facilitat en moure’s sovint es perd amb l’edat, segons Moshe Feldenkrais, no per l’edat en si mateixa, sinó a causa d’hàbits nocius que hem anat adquirint al llarg de la vida i que hem seguit perpetuant en el temps (hàbits que s’instauren com a conseqüència d’una professió que requereix moviments repetitius o mantenir una postura fixa durant moltes hores al dia, o bé fruit d’una antiga lesió, o a causa d’un estat d’ànim no òptim que es prolonga en el temps i pertorba la nostra respiració natural, o per una creença que limita la nostra manera de moure’ns i relacionar-nos, etc.). Molts dels problemes que sorgeixen en fer-nos grans, afirma, en realitat provenen de l’ús limitat i cada vegada més reduït que fem de nosaltres mateixos.

Els hàbits són necessaris per facilitar-nos la realització de les activitats quotidianes, però és necessari prendre consciència dels hàbits que adquirim, revisar-los, i, si creiem que ja no ens són beneficiosos, canviar-los per uns altres més efectius que millorin el nostre benestar. L’ésser humà té aquesta capacitat – al llarg de tota la seva vida – de fer-se conscient dels seus hàbits, revisar-los i canviar-los.

Moshe Feldenkrais (1904 – 1983, Rússia) doctorat en ciències físiques a la Sorbona de París i primer cinturó negre en judo d’occident, arran d’una lesió greu al genoll començà a experimentar amb el seu propi cos i a desenvolupar la seva revolucionària manera d’utilitzar el moviment per millorar el funcionament global de la persona. Desenvolupà el seu mètode a partir de l’observació del procés d’aprenentatge que segueix l’infant en els seus primers anys de vida durant els quals es desenvolupa a tots nivells: motriu, afectiu i cognitiu. A través del moviment, al seu propi ritme i amb plaer, el nadó explora i descobreix el seu cos i les possibilitats de moviment que li ofereix, aprenent – gradualment i fruit de la pròpia experiència (sense que ningú li ensenyi com fer-ho) – a utilitzar el seu cos per moure’s vers allò que l’encurioseix i desitja: aprèn a rodar d’un costat a l’altre, girar-se boca terrosa, arrossegar-se, gatejar, asseure’s, posar-se dret, caminar, córrer, saltar, etc. L’infant repeteix una i una altra vegada el mateix moviment, explorant amb petites variacions, fins a convertir-se en un moviment fàcil de fer que no requereix esforç ni preparació, i esdevenint la base per seguir evolucionant vers l’adquisició de funcions cada vegada més complexes.

Moshe Feldenkrais afirma que aquesta capacitat d’aprenentatge orgànic és innata en l’ésser humà i es manté en nosaltres al llarg de tota la vida, de manera que a qualsevol edat es pot millorar la nostra habilitat per moure’ns. Així ho demostren també els últims estudis neurocientífics sobre la neuroplasticitat del cervell: les cèl.lules del cervell es poden regenerar – creant noves connexions neuronals i restaurant-ne d’antigues – i per tant, a qualsevol edat, és possible recuperar moviments que hem perdut i fins i tot aprendre nous moviments que no hem fet mai. Perquè això es doni, es requereix la participació activa de tota la persona; el sistema nerviós necessita ser estimulat. El psiquiatre i neurocientífic Norman Doidge, en el seu llibre The brain’s way of healing (2015) dedica dos capítols a explicar de quina manera el mètode Feldenkrais estimula aquest aprenentatge orgànic, ajudant a mantenir el sistema nerviós “jove”, despert i obert a nous aprenentatges que milloren el funcionament global de la persona.

BENEFICIS PER A LA TERCERA EDAT

A part dels beneficis generals, potser el més interessant que pot aportar a les persones de la tercera edat és:
• Confiança en la seva capacitat per seguir aprenent i millorant.
• La certesa que ells també poden fer alguna cosa per millorar: prendre responsabilitat en la seva situació.
Aquest sentiment els aportarà optimisme, entusiasme i un agument de l’autoestima.