Per a professionals del món de la dansa, música, teatre i / o circ

El Mètode Feldenkrais és un mètode d’Educació Somàtica que aborda el desenvolupament de l’ésser humà des d’un punt de vista holístic: com una totalitat formada per cos i ment. Moshe Feldenkrais afirma que en tota acció intervenen quatre components: moviment, sensació – emoció, sentiment i pensament. Cada u d’ells és indissoluble de l’altre, i qualsevol canvi en un dels components es reflecteix en la resta.

El moviment és fonamental per a un/a ballarí/na, un músic i també per a la interpretació de qualsevol personatge: com ens movem, explica qui som. Per tal de moure’ns d’una manera funcionalment més eficaç, utilitzant el mínim d’esforç, i / o per tal de moure’ns d’una manera determinada per a la caracterització d’un personatge, primer és necessari prendre consciència de com ens movem. Amb aquesta autoconsciència podem explorar altres maneres de moure’ns i ampliar el nostre repertori de moviments. La varietat de moviments disponibles, la facilitat, la llibertat i la fluïdesa en moure’ns, ens aportarà riquesa, facilitat, llibertat i fluïdesa en la interpretació.

El Mètode Feldenkrais és un mètode d’aprenentatge a través del moviment que ensenya a fer un ús més eficaç de l’esquelet i de la musculatura per tal de moure’s amb menys esforç i sense dolor, amb plaer i elegància. Ampliant l’autoconsciència i millorant la qualitat del moviment del ballarí/na, músic o actor/actriu, millorarà la qualitat de la seva interpretació i augmentarà la seva disponibilitat corporal i mental per a la imaginació i la creació.

“Si saps el que fas, pots fer-ho diferent. Si saps el que estàs fent, pots fer el què vulguis” Moshe Feldenkrais.

© International Feldenkrais® Federation Archive, Robert Golden

“L’home ha set creat per ser creatiu i no per quedar fixat en repeticions”, Moshe Feldenkrais

BENEFICIS PELS PROFESSIONALS I ESTUDIANTS DE MÚSICA, DANSA I/O TEATRE:
Els beneficis i aprenentatges que els professionals, educadors i estudiants del món de la dansa i /o teatre poden adquirir a través d’aquestes classes són:

En l’àmbit corporal:
• Moure’s amb més facilitat i elegància i ampliar les possibilitats de moviment.
• Millorar la postura, la respiració i la coordinació.
• Prendre consciència de les diferents parts del cos i de la manera com es relacionen entre elles, per integrar-les adequadament i funcionalment en el moviment.
• Mitjançant l’atenció en el moviment, l’alumne aprèn a identificar hàbits que li són nocius, explorar amb altres variacions de moviment i integrar hàbits més funcionals que milloren la seva organització per a la interpretació.
• Reduir les probabilitats de lesionar-se i/o patir dolors crònics, i recuperar-se més fàcilment en el cas que es donin.

En l’àmbit cognitiu:
• Millorar l’atenció, la concentració i la memòria.
• Estar més present i preparat “en el moment”.
• Integrar noves estratègies d’aprenentatge en l’entrenament professional. La manera de practicar determina la qualitat de l’actuació. Els patrons de pensaments vinculats a una educació basada en el dolor, sacrifici, competició, etc. contribueixen a una constel.lació de tensions corporals que inhibeixen la pròpia expressió i el desenvolupament de la virtuositat. El mètode Feldenkrais és un mètode d’educació somàtica que enfoca en l’aprenentatge i ensenya a aprendre des d’un altre lloc. Els trets que caracteritzen aquest aprenentatge:
• Aprendre a través de l’experiència, amb la pròpia sensació com a guia, i no a través de la imitació del mestre: cada alumne ha de descobrir per ell mateix la seva pròpia manera d’interpretar; aquesta “manera” li donarà una empremta pròpia i el diferenciarà com a professional. Per això un professor del Mètode Feldenkrais no ensenya a l’alumne la postura o moviment correcte, sinó que l’ajuda a explorar i descobrir per si mateix com millorar el què ell ja fa.
• Importància del procés, versus l’objectiu: A vegades es té tanta pressa i fixació per millorar el resultat que ens oblidem d’estar presents durant la pràctica i l’actuació. En aquestes classes l’alumne aprèn i comprèn els beneficis que aporta el fet d’estar més interessat en el procés que en l’objectiu.
• L’atenció i la lentitud, com a ingredients bàsics per a prendre consciència d’allò que un fa i així poder-ho fer d’una altra manera.
• Importància de la qualitat, versus la quantitat. Practicant amb atenció i curiositat, fent descansos regulars que permetin al sistema nerviós integrar l’aprenentatge.
• Explorar amb variacions, la reversibilitat i la diferenciació.
Totes les estratègies d’aprenentatge utilitzades en una classe del mètode Feldenkrais poden ser posades en pràctica a la sala d’assaig.
En l’àmbit afectiu i d’expressió:
• Desplegar el potencial per expressar-se, integrant el sentiment i l’emoció en els vehicles principals de l’autoexpressió: la musculatura i l’esquelet.
• Augmenta la sensibilitat per percebre i el coneixement d’un mateix.
• Observar patrons de moviment en si mateix i també en els altres, augmentat la habilitat per desenvolupar la caracterització dels personatges a interpretar amb més coneixement i profunditat.
• Tan sols el benestar corporal i el fet de trobar un camí per gaudir de l’entrenament – beneficis abans esmentats – aportaran més entusiasme i optimisme.
• Adquirir confiança: Molts músics, ballarins/es i actors/actrius experimenten certa angoixa en algun punt de la seva carrera professional. El nostre estat emocional és inseparable del to muscular. Si es disposa de recursos per variar el to muscular, podrà variar l’estat emocional. El Mètode Feldenkrais ofereix recursos per aprendre a autoregular-se, dins i fora l’escenari, augmentant la confiança i la seguretat en un mateix.

John Heilpurn en el seu llibre “The Conference of the Bird on Peter Brook’s”, escrit arrel d’un viatge per Àfrica amb la companyia de teatre de Peter Brook (practicant del Mètode Feldenkrais), transcriu les paraules del director parlant sobre el moviment dels gats: “no és només que el seu cos estigui relaxat i sigui expressiu. És quelcom més important que això. Un gat en realitat pensa d’una manera visible. Si el veus saltar, el desig de saltar i l’acció de saltar són una i la mateixa cosa. No hi ha una separació. El pensament anima tot el seu cos”. I Heilpurn afegeix: “És exactament de la mateixa manera que tots els exercicis de Brook intenten entrenar l’actor. L’actor és entrenat per relacionar-se de manera orgànica amb ell mateix, pensa completament amb el seu cos. Es converteix en un tot sensible, com el gat“.