Com és una classe?

Existeixen dues modalitats:

  • Les classes en grup anomenades classes d’Autoconsciència a través del Moviment: consisteixen a realitzar unes seqüències de moviment guiades verbalment pel professor i dissenyades perquè l’alumne prengui consciència de COM es mou i explori altres possibilitats de moviment.
  • Les classes individuals anomenades classes d’Integració Funcional, en les que professor i alumne exploren junts la manera de moure’s de l’alumne: el professor guia els moviments de l’alumne amb les seves mans, mostrant-li com es mou i altres maneres de moure’s. Les lliçons s’adapten a les necessitats específiques de l’alumne ampliant l’atenció i l’habilitat per moure’s d’una manera més funcional.

Moshe Feldenkrais considerava que el procés d’exploració de la primera infància és el procés d’aprenenetatge més ric i intensiu de la vida. El seu mètode incorpora principis d’aquest aprenentatge orgànic:

  • Els moviments es realitzen lentament i suaument per tal de:
    • permetre que els patrons neuromusculars puguin emergir (fent moviments ràpids només repetim el mateix hàbit d’una manera automàtica)
    • facilitar que l’alumne presti atenció en el moviment i d’aquesta manera:
      • Prengui consciència de les diferents parts del cos i de la manera com es relacionen entre elles, per integrar-les adequadament i funcionalment en el moviment.
      • Pugui identificar els hàbits que li són nocius, explorar amb altres variacions de moviment i integrar hàbits més funcionals que millorin la seva organització per a l’acció.
      • Prengui consciència dels seus patrons de moviment / de percepció /emocionals i de pensament.
  • Els moviments són realitzats dins un rang confortable, sense estirar ni forçar. Per tal de:
    • desactivar patrons de tensió i protecció que s’accionen enfront de la presència del dolor.
    • fer que l’experiència del moviment sigui plaent, de manera que l’aprenentatge s’integri de manera efectiva i duradora.
    • crear i disposar d’un ventall de noves opcions de moviment plaents per tal que la persona espontàniament incorpori aquests nous moviments en la vida quotidiana (el cervell tendirà a evitar els moviments dolorosos)
  • Es dóna importància al procés (com es fa el moviment) i no a l’objectiu (fins on s’arriba o es pot):
    • fet que maximitza el feedback necessari per part del sistema nerviós per organitzar nous patrons.
    • i desactiva prèvies associacions negatives al moviment, com el dolor i la limitació.
  • Els moviments són dirigits verbalment o a través del tacte pel professor sense un model visual que els realitzi davant els alumnes. Per tal de promoure:
    • la sensació cinestèsica, més que un aprenentatge per imitació.
    • trobar una referència interna que ens guiï vers la millora, més que una referència externa.