Quan tinguis clara i integrada aquesta manera de respirar, pots combinar-la amb el següents moviments:
- De peu dret i amb els genolls lleugerament flexionats, exhala, traient tot l’aire per la boca, al mateix temps que empenys el terra amb els peus: sent com els genolls s’estiren una mica i et fas més alt/a, el tòrax i abdomen es buiden d’aire.
- Quan tinguis la necessitat d’inspirar, deixa que l’aire entri pel nas naturalment, sense forçar, suaument i continuadament i deixa d’empènyer el terra amb els peus: sent com els genolls es flexionen lleugerament, en deixar d’empènyer amb els peus, i com l’aire entra gradualment per les fosses nasals, cavitat bucal, paladar, darrera gola, tràquea, etc.
- De manera que quan la inhalació comença, deixes anar. I en començar a exhalar, empenys de nou el terra amb els peus; és un joc de pressionar i deixar anar. Acostumem a relacionar la inspiració amb el fer, i com és deixar anar en la inspiració i fer en l’exhalació?
- I en exhalar, podeu afegir un sospir: aaaahh! I sent el suport del terra, en empènyer el terra, t’allargues amunt, et fas alt; de manera que – paradoxalment – t’allargues anant més cap a terra. Sent com el terra i la força de la gravetat t’ajuden a alinear el teu esquelet.
De per dret. Observa, com respires ara? Quina és la qualitat de la teva respiració?